Heretar un habitatge no sempre significa poder-ne disposar immediatament i sense tenir en compte la resta de la família. De fet, quan una successió es regeix pel dret civil català, pot existir un dret de legítima a favor de determinats familiars, encara que el testament hagi deixat l’immoble a una sola persona.
Però això no significa necessàriament que calgui repartir l’habitatge entre tots els legitimaris. A Catalunya, la legítima funciona principalment com un dret a rebre un determinat valor econòmic de l’herència, una diferència important quan el principal patrimoni de la persona difunta és una casa o un pis.
Què és la legítima a Catalunya?
La legítima a Catalunya és el dret que la llei reconeix a determinades persones a obtenir un valor patrimonial de la successió d’una persona difunta.
Per tant, no implica necessàriament rebre una part concreta de cadascun dels béns heretats. El legitimari té dret al valor econòmic que li correspongui, que pot haver estat satisfet mitjançant la mateixa herència, un llegat, una donació o altres atribucions patrimonials.
Aquesta característica és especialment rellevant quan en una herència a Catalunya hi ha un habitatge. Si, per exemple, el testament deixa el pis complet a un dels fills, els altres no s’han de convertir automàticament en copropietaris de l’immoble pel simple fet de tenir dret a la legítima.
A qui correspon la legítima a Catalunya?
Els primers legitimaris són els fills de la persona difunta, que tenen dret a la legítima a parts iguals. Si algun d’ells ha mort prèviament o es donen determinats supòsits previstos legalment, els seus descendents poden ocupar el seu lloc per dret de representació.
Si la persona difunta no té descendents que li hagin sobreviscut, el dret correspon als seus progenitors. Quan tots dos són vius, es distribueix entre ells per meitats; si només en viu un, li correspon íntegrament.
Un aspecte que acostuma a generar dubtes és el cònjuge. El cònjuge vidu o la parella estable no són legitimaris pel simple fet de ser-ho en el dret civil català, tot i que poden tenir altres drets successoris, com l’anomenada quarta vidual quan se’n compleixen els requisits.
Quant és la legítima a Catalunya?
Una de les diferències importants respecte d’altres règims successoris espanyols és la seva quantia.
La legítima a Catalunya representa una quarta part —el 25%— de la base utilitzada per calcular-la. Aquesta quarta part és la legítima global que posteriorment es distribueix entre tots els legitimaris.
Per determinar la base, es pren, amb caràcter general, el valor dels béns existents en el moment de la defunció i se’n descompten determinats deutes i despeses. A més, es poden haver d’incorporar al càlcul determinades donacions realitzades anteriorment pel causant, entre altres ajustos previstos per la legislació catalana.
Exemple de càlcul de la legítima a Catalunya
Imagina una herència formada per:
| Concepte | Valor |
|---|---|
| Habitatge | 360.000 € |
| Diners en comptes | 40.000 € |
| Patrimoni considerat en l’exemple | 400.000 € |
| Legítima global, 25% | 100.000 € |
Si la persona difunta tenia dos fills, i no hi ha altres circumstàncies que modifiquin el càlcul, a cadascun li correspondrien 50.000 € de legítima. Si tenia quatre fills, els 100.000 € es repartirien entre ells i correspondrien 25.000 € a cadascun.
*Aquest és un exemple simplificat. En una herència real també s’han de comprovar els deutes, determinades donacions anteriors, les atribucions ja realitzades als legitimaris i la resta de circumstàncies que puguin modificar la quantitat final.
Com afecta la legítima un habitatge heretat?
Aquí hi ha una de les qüestions més importants.
Tenir dret a la legítima no suposa tenir automàticament un percentatge de propietat sobre l’habitatge heretat.
Per exemple, una persona pot establir en el seu testament que un dels seus fills hereti un habitatge valorat en 300.000 €, mentre que un altre fill tingui dret únicament a la legítima.
En aquest cas, la legislació catalana permet que qui ha de satisfer la legítima pugui fer-ho en diners, encara que aquests diners no formin part de la mateixa herència, o mitjançant béns del cabal hereditari, tret que la persona difunta hagi disposat una altra forma concreta d’atribució.
Això permet conservar íntegrament l’habitatge sense necessitat de dividir-ne la propietat entre diversos familiars.
Cal vendre l’habitatge per pagar la legítima?
No necessàriament.
Si l’hereu disposa de prou liquiditat, pot satisfer econòmicament la legítima i mantenir la propietat de l’immoble. També es poden utilitzar béns de la mateixa herència quan correspongui.
La venda es pot convertir en una possibilitat quan l’habitatge representa pràcticament tot el patrimoni heretat i l’hereu no disposa de prou diners per pagar els legitimaris.
Per exemple, si una persona hereta un habitatge però ha de satisfer 80.000 € en concepte de legítima i no disposa d’aquesta quantitat, podria valorar vendre l’immoble per obtenir liquiditat i efectuar el pagament corresponent.
Es pot vendre un habitatge heretat si encara no s’ha pagat la legítima?
L’existència d’una legítima pendent s’ha d’analitzar abans de vendre un habitatge heretat.
El Codi civil de Catalunya estableix que l’hereu respon personalment del pagament de la legítima. A més, si existeix una reclamació judicial, el legitimari pot sol·licitar que aquesta s’anoti preventivament al Registre de la Propietat.
Per això, abans de posar a la venda un habitatge heretat, convé comprovar com s’ha repartit l’herència, qui són els legitimaris i si els seus drets han estat satisfets o existeix alguna reclamació pendent.
Resoldre aquests aspectes prèviament pot evitar problemes durant l’operació i facilitar que la transmissió de l’immoble es dugui a terme amb seguretat jurídica.
Existeix la legítima a Catalunya amb testament?
Sí. Fer testament no elimina per si sol la legítima.
El testador disposa de llibertat per organitzar una gran part del seu patrimoni, però ha de respectar els drets legitimaris quan existeixen.
Així, una persona pot nomenar hereu universal un sol dels seus fills o fins i tot una altra persona, però els legitimaris que no hagin rebut allò que els correspon poden reclamar la seva legítima o, si han rebut menys, sol·licitar el suplement corresponent.
Només determinats supòsits previstos per la llei, com una desheretació realitzada correctament per una causa legal, poden privar el legitimari d’aquest dret. La legislació catalana estableix expressament tant les causes com els requisits que ha de complir la desheretació.
Quin és el termini per reclamar la legítima a Catalunya?
El termini per reclamar la legítima a Catalunya és, amb caràcter general, de deu anys des de la defunció del causant. El mateix termini s’aplica per reclamar un suplement de legítima quan s’ha rebut una quantitat inferior a la que corresponia.
Per això, encara que una herència s’hagi formalitzat fa diversos anys, no s’ha de donar per fet que qualsevol possible reclamació hagi desaparegut. A més, la normativa estableix determinats supòsits especials en què el còmput d’aquest termini es pot veure afectat.
Quin és el termini per pagar la legítima a Catalunya?
No s’ha de confondre el termini per reclamar la legítima amb el termini fiscal per gestionar una herència.
La normativa successòria estableix que el dret a la legítima neix en el moment de la defunció i que, llevat de determinades excepcions o disposicions del causant, pot generar l’interès legal des d’aquell moment. L’acció per exigir-la prescriu, amb caràcter general, al cap de deu anys.
D’altra banda, l’Impost sobre Successions a Catalunya s’ha de presentar i pagar normalment dins dels sis mesos següents a la defunció. Durant els cinc primers mesos es pot sol·licitar una pròrroga de sis mesos més, que comporta interessos de demora.
Són, per tant, terminis diferents.
Es pot renunciar a la legítima a Catalunya?
Sí, una vegada produïda la defunció, el legitimari pot renunciar expressament al seu dret. La legislació estableix que la legítima es presumeix acceptada mentre no existeixi una renúncia expressa, pura i simple.
En canvi, renunciar anticipadament a una legítima futura abans de la defunció no és possible amb caràcter general. El Codi civil de Catalunya declara nul·les aquestes renúncies, excepte algunes excepcions concretes previstes legalment i formalitzades en escriptura pública.
Legítima i habitatge habitual: què passa amb l’Impost sobre Successions?
La legítima i l’atribució de l’habitatge heretat són qüestions relacionades amb la successió, però s’han d’analitzar per separat.
A Catalunya existeix, quan es compleixen els requisits establerts, una reducció del 95% del valor de l’habitatge habitual de la persona difunta, amb un límit conjunt de 500.000 €, aplicable a determinats familiars i persones previstes per la normativa tributària.
Això no modifica el percentatge de la legítima, però sí que pot tenir un impacte important sobre la fiscalitat de qui adquireix l’habitatge.
Aspectes clau abans de vendre un habitatge heretat a Catalunya
Abans d’iniciar la venda és recomanable revisar:
- Quina quantitat correspon a cada legitimari.
- Si les legítimes ja han estat satisfetes o s’hi ha renunciat.
- Si existeixen fills o altres familiars amb dret a legítima.
- Si existeix alguna reclamació o anotació registral relacionada amb aquestes.
- Quina serà la fiscalitat associada tant a l’herència com a una possible venda posterior.
- Qui consta com a hereu de l’habitatge i si l’herència ja ha estat acceptada i adjudicada.
Així doncs, quan l’immoble representa una part important de l’herència, resoldre prèviament aquests punts pot simplificar molt la futura operació immobiliària.
Has heretat un habitatge a Catalunya i estàs pensant a vendre’l?
Heretar una propietat pot generar molts dubtes: quin és el seu valor real, si existeixen drets de legítima pendents, quins passos s’han de resoldre abans de vendre i quin és el millor moment per sortir al mercat.
Disposar d’una valoració professional i conèixer bé la situació de l’immoble abans de prendre una decisió pot marcar la diferència entre una venda complicada i un procés molt més àgil i segur.
A Fortuny Serveis Immobiliaris coneixem el mercat immobiliari de Reus, Cambrils i el seu entorn i podem acompanyar-te des de la valoració inicial fins al tancament de l’operació.
Contacta amb el nostre equip i estudiarem el teu cas de manera personalitzada. També pots visitar-nos a les nostres oficines:
- Carrer del Vent, 34 – Reus
- Avinguda Prat de la Riba, 17 – Reus
- C/ de les Barques 16, Local 2 – Cambrils
- Carrer d’en Canyelles, 6, local 1 – Tarragona
- Rambla Nova, 110 – Tarragona
FAQ sobre la legítima a Catalunya
Quin percentatge és la legítima a Catalunya?
La legítima global equival a una quarta part, és a dir, el 25%, de la base calculada d’acord amb les regles establertes pel Codi civil de Catalunya. Aquesta quantitat es distribueix posteriorment entre els legitimaris que hi tinguin dret.
La legítima significa que tots els fills són propietaris de l’habitatge?
No. La legítima concedeix un dret a rebre un valor patrimonial, no necessàriament una participació en tots els béns de l’herència. Per això, un habitatge es pot adjudicar íntegrament a una persona i satisfer la legítima d’un altre familiar mitjançant diners o altres béns.
Puc deixar tot el meu habitatge a un sol fill?
És possible atribuir l’habitatge a un únic fill, però s’han de respectar els drets legitimaris de la resta quan correspongui. Si aquests no han rebut béns o quantitats suficients, podran reclamar la part de legítima que els correspongui.
Què passa si un hereu no vol pagar la legítima?
El legitimari pot reclamar judicialment la quantitat que li correspon. L’hereu respon personalment del seu pagament i la demanda es pot arribar a anotar preventivament al Registre de la Propietat.
Què passa si apareixen nous béns després d’haver pagat la legítima?
Si després del pagament apareixen nous béns que pertanyien a la persona difunta, el legitimari pot tenir dret al suplement de legítima corresponent, fins i tot en determinats casos en què prèviament s’hagués donat per pagada.
Has heretat un habitatge i estàs pensant a vendre’l?
Un habitatge heretat pot implicar decisions familiars, legals, fiscals i immobiliàries que convé resoldre abans d’iniciar-ne la comercialització.
